PAQUITA FARRÉS DE PALOL:

La Paquita Farrés és una dona de 83 anys nascuda a Constantins que ha viscut la major part de la seva vida a Anglès, on viu actualment. Va començar a treballar a el dia 20 d’octubre a la fàbrica de Bonmatí, quan tenia 15 anys i estava a punt de fer-ne 16. Va començar a treballar a la Burés amb 29 anys.

• Quan vas començar a treballar a la Burés i quan vas acabar?

Va començar el 1960 i va plegar

• A quina part treballaves?

A la preparació dels telers. Era ovilladora, autoconas.

Feia un con de fil a partir d’uns fils més petits.

Havíem de fer uns senyals als cons i així l’encarregat veia la feina que fèiem.

• Com eren les condicions de treball?

Si feies fil prim no havies de córrer gaire, reposaves més. En canvi, si feies fil gruixut havies d’anar més ràpid ja que la màquina acabava abans.

• Quins torns feies?

Els primers sis anys feia una setmana de matins, de 5 a 14 (més tard de 1 a 14),  i una setmana de tarda, de 14  a 22. Tenim mitja hora per esmorzar i després de la guerra treballàvem un quart d’hora extra per aixecar el país.

Els últims 25 anys treballava de nit, de les 10 de la nit a les 6 del matí.

Treballava 8 hores al dia i tenia mitja hora per menjar a la nit, però normalment menjava mentre treballava perquè així podia plegar abans i el diumenge plegava a les dues de la nit enlloc de a les sis. Treballava de dilluns a dissabte.

• Què portaves per menjar?

Un entrepà, no menjava gaire, però quan treballava a Bonmatí portava una carmanyola. En canvi, la meva filla s’emportava un entrepà d’1/4 de kg i una coca-cola o una tònica de taronja.

​

• Quin salari tenies?

A última hora cap a 82.000 ptes al mes, ja que anava de nit i tenia el 29% de més, però això va ser poc abans de plegar. Quan vaig començar 130ptes a la setmana, i després anava cobrant més a mesura que passava el temps.

• Podies viure còmodament amb el salari que tenies?

Sí, el meu home també treballava i anàvem fent, però intentàvem no fer gaires festes i així cobràvem més dies.

• Com anaves fins a la fàbrica?

A peu, vivia a Anglès. Vivia a la Font del Canyo i en aquella zona hi havia molts camps. Recordo que quan anava a la nit i plovia sovint acabava amb els peus ben molls perquè no hi havia llum i posava els peus a les basses.

• Quines seccions tenia la fàbrica?

Jo treballava als telers, a la secció de preparació. Estava a la fàbrica que feien la roba, la del senyor Puig. A última hora el director era el senyor Carreras, que tenia un ajudant a qui alguns li deien “Sardina trista”.

Hi havia un altre edifici al costat, el director del qual era el senyor Santalla, on feien els fils amb el cotó que entrava.

• Què es fabricava?

Llençols “el burrito blanco”, camiseria, tot era roba molt bona.

Es feia roba blanca o ratllada, i si s’havia de tenyir es portava a la Fibra Color de Blanes.

Durant la guerra es feia material de guerra, però no sé quin tipus de material.

Al principi de la guerra, els rojos es venien la roba més fina.

• Què era el tut?

Era la campana que indicava el canvi de torn. Sonava dues vegades, quan començava el torn i 10 minuts abans. Se sentia des de Constantins, on havia viscut jo.