PART TESTIMONIAL:

En aquest apartat hi ha les entrevistes de les persones que van treballar a la fàbrica Burés. Hem pogut conèixer millor la vida dels treballadors de la fàbrica mentre realitzàvem les entrevistes per la part testimonial d’aquest treball.

Introduïm aquesta secció amb el següent fragment, que fa referència al primer dia d'una treballadora d'una fàbrica tèxtil d'una manera literària. Nosaltres hem reproduit els testimonis de diverses treballadores de diverses maneres: atenent a dades objectives o bé centrant-nos en l'experiència personal. 

Miquel Martí i Pol:

"La primera vegada"

Òndia si me'n recordo del primer dia, tu; i tant! Com si fos ara. Encara no havia tocat la sirena grossa, que ja era a la porteria, jo, escolta! No es veia ni una ànima, tu. Només una rata grossa com un conill, vaig veure. Òndia, tu, quina por! Es va ficar en una escaleta i jo cames ajudeu-me, amb el cabàs i la bata. Sort que ja era a la vora i la rata es va ficar a l'escaleta, tu. I arribo a la porteria i tot tancat. Una quietud... I jo: rrriiinnnggg! Estava nerviosa, t'ho juro. On vas a parar, en aquella hora de nit! I rriiinnnggg! Doncs res, tu, com si sentissis ploure. Segur que dormia, el porter. Sempre dorm, en aquella hora; es veu que el director li té dit que no obri fins que hagi tocat la sirena grossa; un quart abans, m'entens? Sort que era pel juny i no feia fred. Faig els anys el dia 17, jo. Catorze en tenia aleshores, maco. Ets molt saberut. I, escolta, no es veia ningú, i jo no gosava tornar a tocar el timbre. I tot plegat, UUUUUUU!! la sirena. Òndia, tu, quin espant! Mig minut, toca, però jo no l'havia sentida mai en aquella hora. Fa impressió la primera vegada, tu, t'ho asseguro. I torno a tocar el timbre i ve el porter a obrir. I jo dic: "Bon dia tingui." I ell, que em penso que és de Vilanova i fa una cara d'ensopit que espanta, em diu: "Nena...", t'ho asseguro que ho va dir, d'allò, "nena, no t'estàs de res"; i em va dir que m'assegués en un banc que hi ha davant de la bàscula, perquè es veu que el director els té prohibit de deixar entrar gent a la porteria. Ui, de prohibicions! De res no hi ha tant! I jo no sabia pas què fer, tu. I ja em tens asseguda amb el cabàs a la falda, vinga contemplar el d'allò dels avisos, que jo aleshores no ho sabia que ho fos, és clar. Sort que de seguida va començar a venir gent. Dones la majoria, és clar...